Oda a les traduccions

Traduisc part de la tesi al castellà. Ho intente, almenys. La raó: un dels membres del tribunal és estranger. Basc. Com que del basc només conec "quatre paraules solemnes" (o potser més de quatre: askatasuna, ongi etorri, kaixo, agur, bizitza, ederra, korrika, herria, presoak, etxera, beltza, anima zaitez, itxoiten, gora, ardi, bihotz...) i s'ha de declinar i tot, he de recórrer a la llengua de l'imperi. Per sort, a hores d'ara enfonsat i ben enfonsat. Fa dies que ho intente. Traduir, s'entén. No és gens fàcil, però. No és tan senzill com "passar" el Salt [Quin invent més fatal, per favor!] o traduir literalment paraula a paraula, frase a frase. Ara, més que mai, entenc els (mals) doblatges i subtitulatges de pel·lícules, els errors en les traduccions dels llibres...