13 d’octubre 2006

De Marc Granell...

"Cançó de Bressol per a despertar consciències"
La meua xiqueta és l'ama
de l'asfalt i del carrer.
No té pares ni té casa,
només fam i por i fred.
La meua xiqueta es passa
tot el dia en el taller,
treballant com una esclava
per als rics de l'Occident.
La meua xiqueta brama
fugint sota el sol roent
-morta d'espant i de gana-
d'una guerra que no entén.
La meua xiqueta xafa
jugant i sense voler
una mina que, amagada,
li sega de colp els peus.
La meua xiqueta clama
des de tots els continents
justícia que acabe amb tanta
misèria i tant de patiment.

1 Comments:

Anonymous Anònim diu...

Acabava d'escrire't un comentari superllarg, però no sé que he fet que l'he borrat, i de la ràbia que tinc no m'abellix tornar-ho a escriure. Però resumint, m'alegre de que hages tornat i pel que sembla(per noves que m'arriben de tant en tant) tot et va bé, i a millor. Seguix en peu lo de la visiteta, todo se andará...jeje.

Molts besets i salut!

AAhh! per cert, ahí estem, remenant conciències!

1:58 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home