Antònia Font en el seu hàbitat

9 de desembre de 2006. Aquesta era la data assenyalada i esperada. Un cotxe amb tres valencians i un català a bord surt de Ciutat. Enfilen la carretera Palma-Manacor, recentment estrenada. Pròxima parada: Sant Llorenç des Cardassar (la fi de...Mallorca). Tot infringint les normes de circulació (i amb el risc de perdre els 12 punts tots d'una) recorren veloçment els quilòmetres que separen l'oest de l'est de l'illa. Una rotonda i una altra i una altra. Per fi arriben a la destinació. Són les 22.30 hores. Amb una puntualitat més que revolucionària, la primera cançó ja sona. S'apropen fins la plaça de l'Església, allà on és l'escenari. A dalt, els 5 músics. A baix, mallorquines i mallorquins (de forasters, ni un ni mig ni cap). No en són molts, però per als pocs que són, en són prou. Encara no ballen. Alguns es mouen, subtilment, i canten, amb veu fluixeta. Al grup integrat pels tres valencians i el català s'incorpora una cinquena, aquesta mallorquina. Beuen cervesa freda i es mengen l'entrepà importat des de Palma. Beguts i menjats, decideixen reubicar-se i situar-se a primera fila. Cal anotar un fenomen estrany (que només ocorr en aquesta illa): entre l'escenari i el públic hi ha una separació d'almenys 2 metres (i això que cap obstacle s'interposa entre els emissors i els receptors de la música). Fa fred, molt de fred. Però al mal temps bona cara. "Fa calor, què tal si encetam una síndria, què tal si me dius que m'estimes durant els següents trenta mil dematins. Fa calor, què tal si nedam en pilotes, què tal si deixam que sa parra devalli es termòmetre a vint-i-cinc (graus)". Cançó a cançó uns i altres, altres i uns entren en calor. Unes quantes fotos, testimoni gràfic. I més cervesa. Dues cançons, dedicades, volen des de Sant Llorenç a València i a Gandia. Ganes de compartir(-les). Hits! "Alegria", "Astronauta rimador", "Dolça besada", "Productes de neteja", "Camps de maduixes", "Mecanismes", "Us estim a tots igual", "La vida de l'astronauta", "Tokio m'és igual"...90 minuts i l'adéu. Una cervesa més en un bar del poble. Una hora després els tres valencians, el català i la mallorquina són convidats a abandonar-lo. Ja no són hores i tot això i allò. Camí de tornada. Carretera Manacor-Palma. Una rotonda i una altra i una altra. Tornam a infringir normes i senyals i velocitats. El següent, on? Per ventura, amb vosaltres.

.