Insomni?

Passa poques vegades, però de tant en tant passa. Aquesta nit no puc dormir. He fet una "becaeta", això sí. Ha estat d'1 a 3. 2 hores de son que demà agrairé infinitament. Ara són les 6 i en 1 hora i mitja sonarà el despertador (bé, el mòbil, que amb tanta funció integrada prompte també menjarà i dormirà per mi ). Avui no puc dormir, però em sent a gust amb aquest insomni que m'acompanya. La ciutat no dorm tampoc. La llum del carrer entra per les finestres i s'escolta el renou dels cotxes. El silenci i la foscor absoluta són inimaginables, impossibles. Tinc el cos despert, però sobretot el cap ("una ment desperta, alerta i lliure"). D'ençà que vaig arribar a Palma el (meu) món no ha deixat de rodar. Tot gira. Tot va com va, com vull, com volem. Enyore València, us enyore a tots vosaltres. De vegades ric, i de vegades plore. No sé si per alegria o per tristesa. Segurament una mescla de totes dues coses. L'enyorança! Però sé, certament, que aquesta illa que ens acull encara té molt per oferir-nos i ensenyar-nos. Torne al llit, sense son encara. Retorne a l'escalfor, al contacte amb el cos nu, suau, tendre. Pròxima parada: Barcelona