On tour!

València...Salamanca, Coimbra, Porto, Ciudad Rodrigo, Àvila, Toledo...València. Se m'ocorren molts adjectius per definir aquest viatge. Surrealista seria un d'ells. Com ens hem rigut, xa! Dos bolleres, un marica i...UNA ITALIANA vinga fer quilòmetres en el cotxe. Amunt i avall, avall i amunt. A l'altre costat de la península Neuetes es troba "en su salsa". Mai no l'havíem vist tant contenta. Allí està ella amb el seu Bento (salat de veritat), la seua "Seles" i altres (no sé quants punkis) que "viuen" (per dir alguna cosa) a República dos Kágados (tenim "afotos" d'aquella casa que no vos podeu perdre...La dutxa, la dutxa és "una maravilla"). Cada dia més boja...I més feliç! "Seles" és la "cuinera". Sí, sí, aquells tenen una "cuinera" i tot a la República. Una portuguesa de pro, amb tres dents (es veu que és un costum nacional) i amb la líbido d'allò més desperta. Joan la va enamorar i va accedir a fer-se una fotografia amb ell i tot (mala "besà" li va "arrear"). Pose "cuinera" entre cometes perquè això que "cuinava" no tenia nom. Una nit va preparar un arròs amb "pato" (és que dir ànec en aquest context no queda bé, que em perdonen les filòlogues) amb plomes i tot. Mmm...Quina suculència! Arjoneta diu que el menjar que li preparen a la seua Xara és més bo. Aquell panorama és digne d'una pel·lícula del Cuerda. Espanya no ens apanya, Portugal sí! En aquest viatge hem descobert que per allà "Aspanya" hi ha molts arxius històrics (que ens tornen tots els papers, els que són nostres i els que no...també!) i molts rius per a transvassar. Mone amb garrafes! També hem confirmat algunes sospites. I és que els castellans s'han guanyat la mala fama entre nosaltres a pols. A Ciudad Rodrigo una dona ens va dir (dins d'un bar i quan nosaltres ja anàvem més que mig bufats) que "el catalán es una lengua primitiva y fea y cuando aquí teníamos reinos allí todavía iba la gente con taparrabos". Que t'ha paregut morrut? Han hi hagut moltes més coses que ens han impactat. No pugeu mai al cotxe amb un italià o una italiana, sobretot si són de per allà Nàpols. Aquella es llançava (literalment!) a les rotondes sense mirar ("que se pare el mundo que allá voy yo) i això de posar l'intermitent per girar o canviar de carril...Això, això "pa què". On tour, on tour! Hem d'anar més lluny! (A Burgos, per exemple) "Yo vos veré pero vosotros no me vereis a mi". I conte contat ja s'ha acabat (O no...)